Cap al 1865, James Clerk Maxwell havia escrit una afirmació teòrica: és possible generar ones electromagnètiques que es propaguen a la velocitat de la llum. Dues dècades més tard, Heinrich Rudolf Hertz va demostrar que la radiació era possible utilitzant una alta tensió que genera espurnes entre dues boles de metall. Aquestes espurnes produeixen radiació electromagnètica, que va ser detectada per un anell amb una obertura.
Heinrich R. Hertz va realitzar, al 1886, les primeres transmissions de ràdio. Primer va aconseguir transferir a pocs metres energia en forma d’una espurna, que va ser el primer missatge.
El 1894 una sèrie d’investigadors estaven interessats en els experiments de les ones hertzià: la lògia de l’anglès Oliver i el rus Alexander S. Popov, que el 24 de març de 1896 van transmetre per ràdio en Morse les primeres paraules.
Però finalment, el primer en trobar teories de Hertz va ser l’italià electrotècnic Guglielmo Marconi. Per aquest motiu Marconi es considera l’inventor de la ràdio. Encara que és un fet que crea gran controvèrsia. El primer que va pensar en fer era aplicar la ràdio a les transmissions marítimes, i el 1897 va enviar un senyal que va ser rebut per un remolcador a 30 quilòmetres de distància.
Anys més tard, molts vaixells van començar a navegar equipats amb el transmissor sense cables de Marconi, que era de fet una ràdio, encara que el missatge estava codificat en Morse.
LA RÀDIO 