Quan s’emet un senyal de ràdio, es realitza una modulació del senyal del so que consisteix a modificar-lo de manera que les seves variacions només siguin en amplitud (AM) o només en freqüència (FM). La modulació permet enviar més informació en forma simultània i millorar la resistència contra possibles sorolls i interferències.
En l’amplitud moderada (AM) és molt senzill extraure la informació de l’ona (desmodulació) i per això, resulta barat construir aparells capaços de dur a terme aquesta tasca. Les freqüències emprades en les emissions radiofòniques es troben entre 500 kHz i 1700 kHz.
Les ones d’amplitud moderada són originades per l’unió de les ones RF (amplitud constant i alta freqüència) i les ones AF (tenen una freqüència baixa i l’amplitud no és constant, varia). Durant el procés de modulació, les ones AF es transformen en bandes laterals RF, de les quals podem destacar la doble banda lateral, la banda lateral única i la banda lateral vestigial.
En la freqüència modulada ( FM) la informació es transmet de forma més fidel, tot i que el procés és una mica més complex i els emissors i els receptors són més cars. Aquest mètode és l’escollit per les emissores que difonen principalment música, ja que aquesta es percep amb més qualitat. Les freqüències emprades en les emissores radiofòniques es troben entre 87 MHz i 109 MHz.
S’utilitza en freqüències intermèdies de la majoria dels sistemes de vídeo analògic. Per a la gravació de vídeo i per recuperar de la cinta magnètica sense la distorsió extrema (senyals de vídeo). Manté la cinta al nivell de saturació, i, per tant, actua com una forma de reducció de soroll de l’àudio en les comunicacions. En les freqüències d’àudio s’utilitza per sintetitzar so.
LA RÀDIO 